JUANITO MULET – GAIATER

JUANITO MULET – GAIATER

Compartir:

JUANITO MULET LLUÍS  (LO MARREQUET) – ARTESÀ GAIATER

Edat: 87 anys | Naixement: Paüls| Viu a: Paüls

 

De caràcter dolç i humil, més conegut com Lo Marrequet. És un artesà gaiater de Paüls (Baix Ebre) que manté viu aquest ofici centenari. Gaiates, bastons, gaiatos… són diverses les maneres d’anomenar-los. Ell és un dels pocs gaiaters que hi ha a Catalunya, dels últims en fer-ne de manera tradicional i completament artesanal. Amb fusta de lledoner, ametller o olivera ha fet gaiates tota la seva vida seguint l’exemple del seu pare, qui des de ben menut li en va ensenyar els secrets. Assegura que hi ha molts pobles del territori que en la intimitat de les seves cases guarden desenes de gaiates fetes per ell. Moltes podrien considerar-se peces de museu, pel seu caràcter únic i ancestral, algunes fins i tot ben artístiques.
Juanito feia temps que no feia gaiates, en contactar-lo per fer-li l’entrevista no va dubtar en demanar ajuda a la seva família per recuperar els estris i arromangar-se per fer-ne una més i així ensenyar-nos com es treballa l’ofici.

 

Veig que porta tres gaiates, quina fa servir?

(Somriu) Te les vull ensenyar. Una és la dels diumenges, les altres les utilitzo per al dia a dia.

 

Què la fa especial la dels diumenges?

Ai! Un que té gustos, són manies que tinc. Potser pel color que la veig més de mudar.

 

Les pinta?

Les cremo, per pintar-les les cremo. Les parts fosques són perquè les he passat pel foc. Després a totes els hi passo vernís perquè duren més.

 

D’esquerra a dreta la de lledoner, ametller (diumenges) i olivera.

D’esquerra a dreta la de lledoner, ametller (diumenges) i olivera.

Juanito passant pel foc la gaiata

Juanito passant pel foc la gaiata

 

Com es va fer gaiater, Juanito?

Així que vaig començar a saber lligar-me els pantalons vaig començar a fer gaiates (somriu). Lo pare sempre en va fer i en ell en vaig aprendre. Ara ja no puc, m’he fet gran.

 

M’explica com es fa una gaiata?

No m’he amagat mai d’explicar-ho, no vull que es perdi un saber tan antic. Lo secret és triar una bona rama i una vegada tallada escalfar la part a doblegar (l’empunyadura o belc) per posar-la al plegador.

 

Totes les rames són bones?

Passejava per la finca buscant rames ben rectes, enseguida sabia quines serien bones després de tants anys.

 

I un cop escollides…

Dos o tres anys abans de tallar-les, lligo les rames a un potet metàl·lic d’estos de conserva, així ja creixen en la forma feta. Quan les cullo cremo la part plegada i les acabo de doblegar en lo plegador.

 

Pot metàl·lic lligat a la rama que acabarà sent gaiata

Pot metàl·lic lligat a la rama que acabarà sent gaiata

Què és un plegador?

Abans en venien, podien costar 500 duros. Massa diners… no me’n vaig comprar mai cap. El que tinc me’l vaig fer jo mateix en un projectil de la guerra.

 

En una bomba?

Sí, per desgracia ne hi havien moltes per aquí.

 

I com s’utilitza un projectil per fer gaiates Juanito?

És la mida ideal per fer la corba de l’empunyadura, abans tot s’aprofitava…

 

Silenci

Funciona així. Abans de posar la rama al plegador cremo la part a doblegar amb una bona flama. Quan salta l’escorça ja la poso al voltant del projectil.

 

Juanito fent ús del plegador amb el projectil.

Juanito fent ús del plegador amb el projectil.

Plegador amb el projectil doblegant la gaiata, vist des de dalt.

Plegador amb el projectil doblegant la gaiata, vist des de dalt.

 

I ja queda feta?

Ui, no! Fet això s’ha de deixar la gaiata 15 dies penjada a una paret, sense humitat, perquè es mantingui recta mentre es seca. Després s’unta bé amb oli d’oliva, es lliga la part doblegada amb un filferro per subjectar-ho bé i es passa tota la gaiata per damunt d’una brasa.

 

I no es crema…

És fàcil que s’acabi cremant si no en saps. En los anys entens que quan la fusta es posa negreta i cau el filferro s’ha de treure la gaiata de la brasa. I ara sí, ja està feta! no s’obrirà mai més.

 

Mai?

Ni que es banyi. I tens gaiata per a tota la vida si la rama es talla en lluna vella o a l’avenc de nadal.

 

Lluna i artesania solen anar de la mà en aquest casos.

Si la mires sempre l’encertes!

 

I els acabats els fa vostè també?

On s’agafa la mà jo poso la beta, que la compro als firaires que venen a Paüls un dia a la setmana. A vegades decoro la beta amb xinxetes. Si visqués a la Sénia li faria fer de cuir a un home que en sap molt, ne tinc alguna feta per ell. La punta que toca al terra la compro a la farmàcia, dels recanvis de les crosses.

 

Juanito amb una gaiata amb xinxetes de colors

Juanito amb una gaiata amb xinxetes de colors

En ven encara Juanito?

Ja no me’n queden. N’he venut moltes. I n’he regalat moltes també!

 

Se’l veu satisfet.

Ho estic. Lo que més feliç m’ha fet a la vida és veure a la gent contenta i satisfeta, lo goig que han tingut de veure les gaiates que els regalava.

 

Juanito amb una mostra dels diferents tipus de gaiates que ha fet.

Juanito amb una mostra dels diferents tipus de gaiates que ha fet.

Li ha ensenyat a algú a fer-ne?

No he tingut fills i no li he ensenyat a ningú per aprendre’n. Tinc un germà més jove que en fa alguna, Roque lo pastor. Viu a Aldover. Ell sí que en ven a alguna fira encara.

 

Sap si hi ha algú més que en faci a les Terres de l’Ebre?

No conec a ningú més per aquí que en faigue.

 

Gràcies Juanito, un plaer. 

 

Maite Mestre – ARTRA

 

 

No Comments

Sorry, the comment form is closed at this time.

%d bloggers like this: